Quin parell!

 

Pseudònim: I ara què?

                                             Adults: a partir de 60 anys

                                                   Títol: Quin parell!

 

 

 

Com cada tarda la Margalida està asseguda en un tamboret al costat de la llar de foc. En Tomeu seu en una cadira de boga al costat de la taula. Un davant de l'altre, però ni es miren ni es parlen, sempre en silenci  des de fa cinquanta anys.

La Margarida menja una petita torrada de pa amb un trosset de formatge de cabra que li va donar la seva germana, només per ella. En Tomeu s'ha comprat un panet i una botifarra petita, per ell.

En Tomeu s'aixeca i posa en marxa el gramòfon de la iaia Cinta. Posa un disc, es treu la pipa de la butxaca, i quan l'agulla de diamant s'assenta guiada per al canal en espiral del disc, que imita el parrup dels coloms, mentre les vibracions de la membrana augmenten d'intensitat i viatgen cap a la botzina, llavors se senten els primers sons, encén la pipa i li dona un copet a la botzina cònica en direcció al tamboret.

La Margalida canta "Campanades a morts", no tota sencera, només el tros on diu: "Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies I que en la mort us persegueixin les nostres memòries", i un cop ha dit "memòries", mira de reüll a en Tomeu i torna a dir: "Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies"

La Margarida ja no canta, es posa el davantal que li serveix per agafar el mànec de la paella per treure-la del foc, per eixugar les llàgrimes del net, i per dur el menjar a les gallines. Agafa les agulles i el cabdell de llana, l'aparell de ràdio i  surt cap a l'eixida 

El Tomeu s'aixeca, treu el disc del gramòfon, recull el gabinet i el vas de vi, i escombra el voltant de la taula. Treu al cap per la finestra. Remuga, mira al cel i a poc a poc amb les mans al darrere se'n va on està la Margarida.