gitanos hongaresos.
Un dia d’estiu el Toni em va dir que parlés amb tots els companys per si volíem anar a jugar un partit de futbol a la platja. Jo li vaig contestar que això ja ho fèiem quasi cada dia. Em va preguntar si tenia una cosa millor a fer. Jo li vaig respondre que sí, que podríem anar fins on tenien el campament els gitanos hongaresos. Saps què, Toni?, ho proposaré i si tothom hi està de cor hi anirem. Els companys van preguntar que si hi havia alguna persona important que manés a aquella gent. El Toni li va respondre que no ho sabia, però que segurament sí. Un d'ells va preguntar que si sabia exactament el lloc. Em sembla que està entre la Hispano Olivetti, i el descampat on fabriquen les cordes, li va respondre un altre. A nosaltres ens encantava tot, la manera que tenien de viure en aquelles rulots. Veure l'os bru amb una argolla al nas, la cabra i l'escala, les dones amb moltes joies pel coll, braços i dits, però sobretot com treballaven el coure. Feien uns
