La senyora Maria

La senyora Maria vivia en una casa al mig del bosc. Ella pensava que tenint arreglat el jardí i cuidada la casa no tindria cap més problema durant el dia. A la nit mentre esperava que li vingués la son llegia un llibre, prenia una  tassa de llet, menjava un pastís i s'adormia.
Un dia es va trobar un ratolí al jardí.
—Suposo que marxarà, li va dir al veí.
—Comprat un gat, per si de cas!
—M'agrada que em doni aquesta bona idea, senyor veí!!

Va comprar el gat, però el ratolí no va marxar com volia que passes la Maria, i el veí.
I el gat bevia la llet i menjava el pastís.
—Comprat un gos, li va dir la Consol!
—No vull que vingui un gos, ja tinc un gat.
—Està bé, compraré un gos que faci fora el gat, però si pot ser, m'agradaria que es portés bé.

Però el gos era gandul, li bevia la llet i li menjava el pastís.
—Suposo que si compres un mussol es menjarà el ratolí, li van dir...
A la Maria li va agradar que el mussol volés de nit i dormis de dia. Però no esperava que fos tan gandul com el gat i el gos. Menjava el pastís, bevia la llet i dormia.

M'haguera agradat que m'haguessis consultat. T'haguera dit que no compressis més animals. Suposo que si compres una trampa serà la solució.
Li va posar la trampa amb una mica de formatge. La Maria esperava que se'l mengés. Es va quedar adormida. Quan es va despertar li hagués agradat que el formatge no hi fos. El que no esperava que passes és que el ratolí es begués la llet, és mangés el pastís i fugís al jardí.

La Maria va fer el més intel·ligent. Va acomiadar al gat, encara que ja li agradava que estigués a casa. Va acomiadar al gos, encara que pensava que no molestava gaire. Va fer fora al mussol perquè no volia que si volava li trenqués cap cosa. 

Va fer un pacte amb el ratolí. 

Suposo que si li dono llet i pastís, alguna cosa bona farà per mi.