Que poca vergüenza nuestro mundo.

Montse, esto lo escribí en el año 2015, estamos a 2018 y Siria sigue igual o peor. Dentro de poco no quedará piedra sobre piedra. Que poca vergüenza nuestro mundo.

Diumenge, 15 de novembre de 2015 

Només espero que nosaltres, els catalans, siguem capaços de no respondre mai amb aquestes formes. Demostrem que volem ser diferents i un missatge per ells: a mi com a català m'hagués entristit igual i molt, moltíssim que les víctimes haguessin estat de qualsevol lloc de l'estat, no desitjo mal per ningú, ni tan sols per aquests capaços de dir el que diuen.

Jo igual que tothom també he posat en el Facebook l'"Avui tots som París". Però no la bandera. Jo sóc el primer a condemnar l'assassinat. Però tots. Fàcil missatge, que poc costa de dir... Aquests darrers mesos quants hem posat banderes negres per Síria? Quants pensem en l'horror diari dels palestins? Quants vam posar la setmana passada "Avui tots som la gent de l'avió tombat al Sinaí" A l'octubre ningú va dir "tots som Ankara" De fet només hi ha llaços negres quan els morts són els nostres. El nostre ministre de l'Interior, ha coincidit avui que els atacs terroristes a París suposen una declaració de guerra "a la civilització", encara que no convencional, i ha avisat que Espanya està "amenaçada" pel gihadisme a causa de la seva "situació geoestratègica".

La nostra hipocresia no té ni nom ni perdó. Fabriquem i venem armes que posem en mans dels governs o dels sicaris que paguin millor. Des dels americans, els russos, i qualsevol país europeu, tots venen armament al millor pagador o al que els interessa política o econòmicament  .

Els 14 milions de morts àrabs en els darrers anys, poc importen a ningú tret dels seus. Si els atacs passen fora d'Europa o els Estats Units, se'ns en fot tres pebrots. No dura més de dos dies als diaris, i quasi mai en primera pàgina. Que algun dels presidents es presenti als enterraments hauria de 
provocar una allau de pedres contra ells. Ells ens han portat a aquest estat d'intolerància infinita. Vergonya occidental de vestit, corbata i guants blancs. Tots sabem que al darrer dels bàndols hi ha el poder i els diners. Les religions són l'excusa. També ho va ser durant les Croades "dels cavallers de Déu". D'això fa massa anys, oi...

Síria 2018 

Dissabte, 3 de març de 2018.

Quan les armes no descansen els nens és desengran,  els camins s'omplen de verí i creixen les distàncies. Fa mal l'ànima.

I el que es salva allà, no el deixem viure aquí. 
A tots els culpables, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries. Si París va merèixer un minut de silenci, Síria mereix que el món sencer calli per sempre.

Mira si han pasado cosas desde entonces...