No parlaré de quants anys fa que jo visc a
Eivissa, perquè això no dóna més força, ni passaré per ser més d’aquí, ni
tampoc sentiré de forma diferent. Però he llegit moltes vegades la frase “llevo
tantos años en Ibiza...”, i quan conec personalment qui ho ha escrit amb tant
d’orgull m’adono que, en moltes ocasions, es tracta de persones que encara no
han entès l’arrel d’Eivissa, la seva forma diferent d’expressar-se i
comunicar-se, de sentir-se, el veritable cor de l’illa: la seva llengua. I és
que molts d’aquests no entenen que a Eivissa s’hi parli una altra llengua que
no sigui la seva.
Parlen d’imposició, però tenen present
únicament la llengua oficial de tot l’Estat: el castellà. Com si no n’hi hagués
una altra, tan oficial com el castellà i pròpia d’aquest poble i, per tant,
primera llengua. De fet, la imposició real ve dels qui obliguen als eivissencs
que parlin en una altra llengua. La imposició és arribar a un lloc i obligar la
gent que s'adapti al que a mi em sembla que és el normal, el correcte i el que
ha de ser, el dret de conquesta.
Aquesta actitud, tan present en alguns, és
egoista, predemocràtica i no té sentit comú. Tant dóna que es portin cinc, deu
o vint anys vivint en un lloc si no es coneix el que el fa diferent i singular,
el que enriqueix amb el temps. Si no s’entén que integrar-se al lloc on has
triat viure és una forma de respecte.
Fa poc vaig ser mare i aleshores vaig
comprendre. Mai abans m'havia sentit tan lluny d’aquest lloc, Eivissa, on visc
fa anys. La meva filla és mig eivissenca i mig manxega, i he d’ensenyar-li que
la seva mare és de llengua materna castellana, però que viu en un lloc on es
parla una altra llengua, que és la del seu pare i la que la seva mare també ha
après a parlar i comparteix amb altres persones.
Però per respecte als meus
pares, família i orígens, a la meva cultura, jo li parlo en castellà encara que
de tant en tant se m'escapi un ‘patufeta meua’.
Amb això espero haver fet entendre la
importància tan gran que té ser d'un lloc i que t'ho vulguin prendre i moltes
vegades amb insults, burles i desaprovacions contínues, que és el que està
patint Eivissa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada