Tota la bellesa del món

Tota la bellesa del món es reflecteix als teus ulls brillants, en la teva mirada transparent de nen petit, en el teu somriure sincer i també en la teva rialla, lliure de complexos i prejudicis.

Tota la bellesa del món la gaudeixo jo, quan em dius que m’estimes, després d’explicar-te un conte al llit, per tal que dormis tranquil,  per tal que la més absoluta foscor no ens atrapi desperts.

Ni tan sols la nostra diferència, la nostra incapacitat o la teva discapacitat són un impediment per restar un bri d’entusiasme quan estàs content i vols abraçar-me maldestrament, o quan ets sents vençut i sé que també em vols al teu costat, tot i que llavors, l’enuig no t’ho permet.

Tota la bellesa del món la gaudeixo jo, quan em sento la mare més estimada,  però alhora la més poruga davant la teva fragilitat, que tu no veus i que faig meva, matí rere matí, sospir rere sospir, quan et vesteixo, quan et pentino, mentre preguntes quan tornaré a afaitar-te amb aquella escuma amb què t’agrada tant pintar els bigotis dels teus ninos.

Tota la bellesa del món del meu petit, que mai més es farà gran per dins i a qui podré dur agafat de la mà i abraçar, mentre les forces m’ho permetin.  La resta, potser només veuen patiment, feina i neguit, però jo quan et miro, quan parlem i quan juguem, a més, hi veig TOTA LA BELLESA DEL MÓN.