Auschwitz, 75 aniversari.,
FOTO. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/27-enero-dia-internacional-conmemoracion-victimas-holocausto
A Auschwitz, alliberat el 27 de gener del 1945, es van trobar
vius uns 7.000 presoners; abans, n'hi havien mort 1.100.000.
Soc una nena, i ara em
posen aquí dins. Està fosc i encenen el foc i em cremo però no ploro, perquè no
em fa cap mal i no tinc por. Aquí, al meu costat hi ha una altra nena com ara
jo, és guapa, també es crema i tampoc li fa mal. A fora feia fred, i aquí dins
s'està bé. A fora encara que fa fred també hi ha sol, és gran però no escalfa
gaire. Brilla entre el fum que no sé d'on ve ni on va. Abans d'entrar el sol en
el cel, en els vidres de les cases i en els ocells que volaven, ah!, i també
els que estaven quiets en els cables d'electricitat que van d'un lloc a un
altre i són molt llargs.
A les cases del poble hi
ha molta gent, a la meva no hi ha ningú, van anar-se’n tots a Barcelona, però
allà tampoc hi havia feina. El pare llegí un anunci en una paret, i molta més
gent també. Els franquistes buscaven gent per anar a treballar a Alamània, i
ells pagàvem, em sembla. S'hi apuntaven. No els hi feia gens de gràcia deixar
la dona i els fills, i a la iaia, però s'hi apuntaven.
El sol també entrava a la
meva habitació, i al mirall i a molts miralls de les meves amigues. Ara no
perquè no hi soc, ara segurament hi ha el mirall però no hi ha sol. Abans sí
que hi era, perquè no hi havia fum on jo vivia, només a les xemeneies de les
cuines.
i brillaven les fulles
dels arbres quan queien, i el sol les feia brillar, i feien ombres.
I teníem tobogans molt grans, i uns altres petits pels
més petits. Estaven al mig de la plaça, i es mullaven quan plovia. Demà també
plourà aquí. Plourà molt!
I els nens també feien
experiments com aquí, però no en persones. Ui, no!, ho feien amb les
sargantanes si en trobaven alguna, i amb les formigues, les hi treien totes les
potes, o a vegades algunes, i després elles es movien i els nens les ficaven a
dins als seus nius, allà tampoc entre el sol. I hi havia formigues que sabien
que estaven mortes com jo, i les treien. A mi ningú m'ha tret.
Unes altres eren molt
ràpides, i no els hi treien les potes ni res. Aquí tampoc. Nosaltres
preguntàrem on era la fàbrica com la del pare però ningú deia res. No n'hi
havia, penso. Dins del tren tampoc brillava el sol. Si abans d'entrar aquí
hagués tingut a la iaia, no hauria entrat perquè vigilava, igual que em
vigilava que no pugés al tobogan gran.
Aquí no he tingut temps
de veure si n’hi ha. La iaia estarà plorant ara mateix perquè no hi soc, ni jo
ni cap amiga meva, ni cap nen. Jo no els estimava gaire a vegades perquè li
feien coses que no m'agradaven a les sargantanes, els hi tallaven la cua, i
ella es movia, i la resta de l'animaló fugia…
Aquí he sentit dir que
com deia abans també en fan d'experiments, però en persones, però no s'escapen,
els porten aquí. Penso que si la iaia està al mig de la plaça i plora la duran
aquí i la gent l'abraçarà molt i vindrà amb mi per donar-me el caramel que du a
la butxaca de l'abric, i m'agafarà, i tornarem a la plaça, i si i hi ha sol
farem ombres i les trepitjarem, i elles s'escararan. I ara si plora li farà mal
tot, sobretot el cap. Anirem a la seva habitació i buscarà a la tauleta de nit,
i allà molt amagades, perquè jo no ho sàpiga mai on són, -i ho sé tot- i ella
creu que no en sé res, d’on són les pastilles pel mal de cap. Clar, no ho dic
perquè ella no s'enfadi.
I a la casa del poble i
hi ha una fàbrica que fan els caramels i altres coses, però el sol només entra
on fan els caramels, i els fan en forma de cor, m'ho van dir els nens que ho
veien.
A Barcelona tots han
d'estar tristos perquè la gent abraça la mama, potser és que també té mal de
cap, com la iaia, o perquè el papa se'n va anar a Alamània perquè a Barcelona
no n'hi havia de feina. També podria ser que sabessin que estic aquí, però per
això que no plorin, no tinc fred, i estic bé, encara que voldria jugar amb els
nens que hi ha aquí.
El 1979, el camp de
concentració d'Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada