De sentir-te tan buit, i de tenir por.

Personalment, crec que la por és un sentiment que ens acompanyarà tota la vida. Penso que és impossible que algú no l'hagi experimentat en algun moment... Però tot i això, també considero (a partir de la meva experiència en aquest àmbit) que hi ha diferents tipus de por segons l'etapa en la qual ens trobem.

De sentir-te tan buit, i de  tenir por.

Quantes vegades hauré tirat un relat escrit fa més de vint o vint-i-cinc dies o dos mesos, tant s'ha val, per resumir els meus moments? Quantes vegades he pronunciat aquesta frase, he cantat aquests pocs acords, per reflexionar una micona i deixar caure quatre llàgrimes que m'ajudessin a comprendre els   petits moments o   els minuts d'estrès, d'incertesa i de. ..de… d'això, coi, de por!
Sí, de por, què passa? Ningú té por? Però si és un sentiment, no? I doncs…

Perquè sí, és una sensació bastant recurrent, a tots ens passa que, de vegades, ens envolten l'angoixa i aquesta mena de sentiment d'estar sol per sempre, que estrangula i no ens deixa estar. Podem tenir por d'estar sols, de no saber cap on anar, d'alguna cosa que ens espera. Però, senyors,   això de sentir-se buit o de tenir por per sempre tots els instants del món? Si en el fons viure no és més que omplir-nos de dies, d'anys, omplir la memòria de bonics records i de frases maques que recordarem quan en tinguem vuitanta, o molt abans que jo ja soc gran, no vell, no fotem.

I tu, t'has preguntat mai quina és la diferència entre emocions i sentiments?
Si m'equivoco, no em correguessis, si us plau, sobretot vull que sigui així com jo ho crec,  no em porteu la contrària per més raó que tingueu, perquè quan faci una abraçada a la parella, l'amiga, l'amic, la vull fer sense por. 

Els sentiments són els que saben què és el que ens fa feliços, de manera que són els que ens poden guiar cap a una vida plena i satisfactòria. La ment, en canvi, no serveix per analitzar la realitat ni per prendre decisions, sinó per crear. La ment és l'eina amb la qual creem la nostra vida.

Ai, la ment i els sentiments! Ep, I les emocions també hi compten, eh!... No?...
D'aquesta manera, la ment i els sentiments formen un equip perfecte: els sentiments prenen les decisions i la ment les executa. Aquesta és la forma òptima de funcionar.
Ai coi, ves per on!