Hem d'acollir refugiats
"LES
MATEIXES ESTRELLES" 20-3-2017
No fa massa dies em deia una bona amiga, referint-se al tema d'acollir, que creu que són molts els motius per acollir refugiats i altres migrants, independentment de la ideologia política de cada persona. I aquí em dona només uns quants:
—Hem d'acollir refugiats perquè l'article 14 de la Declaració Universal dels drets humans de 1948 reconeix el dret de les persones a buscar asil en altres països a causa de persecució.
—Hem d'acollir refugiats perquè la Convenció de les Nacions Unides relativa a l'estatus dels refugiats és un instrument basat en els drets de les persones i en principis fonamentals com ara la no discriminació, la no penalització i la no devolució.
Te'n podria dir molts de motius, però no cal perquè tu els saps tan bé com jo
—Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè no podem oblidar la nostra història recent, quan els europeus van haver de migrar d'uns països a uns altres a causa de les guerres, les persecucions polítiques o la manca de recursos. (Quan jo era jove, moltes famílies tenien algun membre a l'estranger, persones que havien hagut d'exiliar-se després de la guerra incivil, o persones que havien marxat empeses per la necessitat.)
Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè la història d'Europa -i la de gairebé tots els pobles del món- és una història de migracions. Si els humans no haguessin migrat, estarien tots concentrats a l'Àfrica subsahariana.
—I tu que hi dius, Josep?
—Que una cançó de Lluís Llach parla d'un "pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents". Els refugiats i altres migrants quan intenten creuar la Mediterrània, en comptes d'un pont de mar blava s'hi troben una fossa, en la qual molts queden atrapats. Hem de fer el possible perquè els qui aconsegueixen arribar a les costes europees sentin que el pont de mar blava agermana pells i vides diferents.
—Podria dir que els hem d'acollir pensant en el meu pare i amb tots els pares que van estar a Argelers -sur-Mer. Però segurament tant el meu pare com molts pares tenien la possibilitat de refer la vida quan van sortir d'allà i tornar amb la seva família, o el que quedava d'ella. Els hem d'acollir també pensant en el nen del coixí, i tots els nens amb coixí que no tenen res més que això, el coixí.
—Josep, jo podria pensar en el meu sogre que, com el teu pare, va estar també al camp d'Argelers. I en l'oncle del meu oncle de l'Empordà, que va marxar a França i en tornar, al cap d'un o dos anys perquè li van dir que podia tornar, que no li passaria res, el van empresonar i condemnar a mort (el van afusellar a Figueres). O en els parents de nenes que anaven a l'escola amb mi i que també havien fugit a França. O podria pensar en Josep Trueta, els germans Pi i Sunyer, Rossend Carrasco i Formiguera, Pere Calders, Víctor Alba, Tísner, Montserrat Abelló, Carles Riba, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, Pau Casals i tantes altres persones que han fet gran la cultura catalana des del seu exili.
No fa massa dies em deia una bona amiga, referint-se al tema d'acollir, que creu que són molts els motius per acollir refugiats i altres migrants, independentment de la ideologia política de cada persona. I aquí em dona només uns quants:
—Hem d'acollir refugiats perquè l'article 14 de la Declaració Universal dels drets humans de 1948 reconeix el dret de les persones a buscar asil en altres països a causa de persecució.
—Hem d'acollir refugiats perquè la Convenció de les Nacions Unides relativa a l'estatus dels refugiats és un instrument basat en els drets de les persones i en principis fonamentals com ara la no discriminació, la no penalització i la no devolució.
Te'n podria dir molts de motius, però no cal perquè tu els saps tan bé com jo
—Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè no podem oblidar la nostra història recent, quan els europeus van haver de migrar d'uns països a uns altres a causa de les guerres, les persecucions polítiques o la manca de recursos. (Quan jo era jove, moltes famílies tenien algun membre a l'estranger, persones que havien hagut d'exiliar-se després de la guerra incivil, o persones que havien marxat empeses per la necessitat.)
Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè la història d'Europa -i la de gairebé tots els pobles del món- és una història de migracions. Si els humans no haguessin migrat, estarien tots concentrats a l'Àfrica subsahariana.
—I tu que hi dius, Josep?
—Que una cançó de Lluís Llach parla d'un "pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents". Els refugiats i altres migrants quan intenten creuar la Mediterrània, en comptes d'un pont de mar blava s'hi troben una fossa, en la qual molts queden atrapats. Hem de fer el possible perquè els qui aconsegueixen arribar a les costes europees sentin que el pont de mar blava agermana pells i vides diferents.
—Podria dir que els hem d'acollir pensant en el meu pare i amb tots els pares que van estar a Argelers -sur-Mer. Però segurament tant el meu pare com molts pares tenien la possibilitat de refer la vida quan van sortir d'allà i tornar amb la seva família, o el que quedava d'ella. Els hem d'acollir també pensant en el nen del coixí, i tots els nens amb coixí que no tenen res més que això, el coixí.
—Josep, jo podria pensar en el meu sogre que, com el teu pare, va estar també al camp d'Argelers. I en l'oncle del meu oncle de l'Empordà, que va marxar a França i en tornar, al cap d'un o dos anys perquè li van dir que podia tornar, que no li passaria res, el van empresonar i condemnar a mort (el van afusellar a Figueres). O en els parents de nenes que anaven a l'escola amb mi i que també havien fugit a França. O podria pensar en Josep Trueta, els germans Pi i Sunyer, Rossend Carrasco i Formiguera, Pere Calders, Víctor Alba, Tísner, Montserrat Abelló, Carles Riba, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, Pau Casals i tantes altres persones que han fet gran la cultura catalana des del seu exili.
https://youtu.be/jGp3ocUoHx0
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada