reconeixement

Infermeres, poetes, auxiliars d'infermeria, cantants, científics, treballadors socials, treballadores de la neteja, mestres, zeladors, fisioterapeutes, il·lustradors o dibuixants, transportistes o venedores, agricultors, pagesos, entre d'altres, no eren habitualment interlocutors públics de primera línia, i amb aquesta pandèmia s'han convertit en persones que han aconseguit mobilitzar, la majoria de vegades de forma no-intencionada, una (re) ordenació de valors o necessitats, de formes d'estar o de relacionar-se amb el món, que fins al moment havien estat oblidades o menyspreades. Han aconseguit transferir assumptes privats i quotidians a l'esfera més pública del bé comú.

Tenir cura, l'escriptura i lectura, la pintura, música i el dibuix, l'alimentació i activitat física, l'atenció a la diversitat i vulnerabilitat, el consum local i responsable i la cooperació comunitària, entre d'altres, no haurien de ser tan sols una qüestió de solidaritat, generositat o vocació, sinó de justícia i equitat que haurien de quedar instal·lades, per sempre mes, en la forma de relacionar-nos amb i cap al món.

Ara bé, a més del reconeixement a aquestes professions o oficis, per elogis i aplaudiments hauríem de seguir lluitant per la millora de les condicions i la protecció de totes aquestes treballadores i treballadors, perquè són qui sustentin els drets bàsics i universals que permeten que en un context de crisi, la societat tiri endavant de forma segura, ètica i solidària.