Mascaretes
Em desperto, el dia serà llarg. Faig un badall profund, tinc una mica de pressa per matinar. M'aixeco a poc a poc, fa una mica de fred, encara és de nit. Amb mandra aixeco els braços, els estiro. Tinc la sensació que cada quinze dies comença de nou la vida per mi, deixant enrere vells somnis i la roba del llit.
Quan surto del poble, està tot a fosques, només hi veig els llums de les cases
on de manera totalment altruista estan fent mascaretes, i també que d'aquí una estona veuré les infermeres que
després d'uns torns llarguíssims tindran la cara desfigurada, però la moral tan
alta com de bon principi.
No em queda cap dubte que només el poble salva el poble. Aprenem de la mateixa
experiència, de la mateixa pràctica.
La nostra salut depèn del que faci el veí, però també del que facin governs i
ciutadans molt lluny d'aquí, de fet, ja no té sentit parlar de la meva salut.
Sense salvació col·lectiva, no hi ha salvació individual.
En aquests dies de confinament sento més que mai la necessitat de sortir a caminar, cosa que fa uns mesos no em passava.
Sortim a caminar, aprofitem la nova oportunitat. Hi ha una frase de J V. Foix
que ens ho diu: "Els bells camins es
multipliquen allà, on s'acaba la carretera".
Aquest món virtual, malaltís i egoista, l'hem de canviar entre tots per fer-lo més
solidari i generós.
Un record etern pels que ens han deixat degut aquest maleït virus Covid-19, per
viure per sempre més en el record de tots.
La vall del riu vermell (Popular)
Trobarem a faltar (mancar) el teu somriure,
dius que ens deixes te'n
vas lluny d'aquí
però el record de la vall
on vas viure
no l'esborra la pols del
camí.
El teu front duu la llum
de l'albada,
ja no el solquen dolors ni
treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de
la vall.
Quan arribis a dalt la
carena
mira el riu i la vall que
has deixat
i aquest cor que ara
guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
https://open.spotify.com/album/1wCWkL9UnyUqdvzqhEJOdQ?si=mVZioeOjQxGAgFuUfbnuug
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada