us estimem.

 L’Agustí és coix. De canalla es va trencar un parell d’ossos del peu i la recuperació no va anar com hauria d’haver anat. El metge l’immobilitzà l’extremitat amb la gràcia del qui lliga farcells en una línia de producció. Amb els anys, ho té tan assumit que no hi pensa, ni el seu entorn, forma part de la seva persona i punt, com aquell que té una piga al nas i no se la veu.

L’Agustí va conèixer la Martina i van començar a festejar. Avui han dinat a casa la mare d’ella, que tots els parents anomenen “la tia Amèlia” encara que per a alguns no en sigui, de tieta.
A les postres, al voltant de la taula, la mare anuncia als comensals que la seva germana Feli vindrà a prendre cafè. I tal dit, tal fet, a quarts de tres ja tenim la parenta picant a la porta i enretirant la cadira per seure després de petonejar tothom.
- Agustí, mira que la tia Amèlia m’havia dit que a veure quan coincidíem, amb el temps que fa que surts amb la meva neboda! Per fi ens coneixem, ja era hora! – fa la darrera a incorporar-se al grup. La Feli és un cor alegre, sempre trempada amb les noves coneixences.
- Tens tota la raó, Feli, anem tots tan atrafegats, que les agendes són les que manen, i suem tinta si volem trobar un forat! – diu la Martina, tot cedint la paraula a l’Agustí. Aquest, introvertit de mena, no reacciona a temps i la tia Amèlia se li avança.
- Els dies passen volant, però les nits no tant... oi Agustí? – i fa un somriure burleta.
Davant de la cara d’intriga de la Feli, la Martina reprèn la paraula:
- Avui ha caigut del llit, incomprensiblement, i el terra encara fimbra, ha ha ha! – aclareix, tot tustant afectuosament el cap de la seva parella.
- Carai, quines coses... i has picat malament? – intervé la Feli, interessada.
L’Agustí és a punt de respondre, però la tia Amèlia no el deixa parlar.
- El genoll dret, ho dic bé? Però ja li ha passat... Ai, si encara no te’m demanat què vols prendre, Feli, un tallat amb la llet freda, com sempre? – i acaba de dir-ho quan s’adona que no ha dut la llet a taula. Finalment, l’Agustí veu la seva oportunitat.
- Ja hi vaig jo, no cal que es mogui – i, així que es posa dempeus, es dirigeix cap a la cuina ranquejant, com no pot ser d’altra manera.
- Cordills, vols dir que no et fa mal, encara? Però si vas ben coix, pobret! – salta la Feli, ignorant de l’historial traumatològic de l’Agustí.
L’al•ludit es gira a l’acte amb cara de pomes agres, però aviat s’afegeix a la riallada general per la sortida de la germana. I, ara sí, fou el protagonista masculí qui detallà fil per randa la caiguda del llit i la raó de la seva coixesa, dos fets que la Feli havia relacionat per atzars de la vida, provocant l’efecte còmic.
L’anècdota ben bé val una humil nota a peu de pàgina.