El cor

 

 Ahir al matí mentre em dutxava vaig veure que en un racó del sostre hi havia una tela d'aranya. La tela estava tota mullada, i es movia, no sé si era pel pes de l'aigua o és que com que l'aranya estava la pobreta en un racó mig espantada, no sé si era ella que tremolava o que un fil de la tela s'havia desengatjat de la rajola, però la qüestió és que també feia tremolar la tela. Mira, no ho sé ben bé!
El que veig és real? —vaig pensar—.

També podria ser un efecte òptic perquè està tot entelat...
Va, vinga!, no li donem més voltes ni excuses, la veritat és que alguna cosa ha de ser real perquè fa mesos que no faig neteja per enlloc.

Ara mateix començaré! M'hi dedicaré a consciència  costi  el que  costi!, i començaré per la part més extremadament delicada: el cor.
Mare de Déu, com està de brut!, però si necessita una neteja a fons. Molt més que allò que antigament en deien fer dissabte. On vas a parar!
L'aurícula dreta ja l'he escombrat, li he tret la pols a una de les parets que diria que
l'anomenen l'epicardi.
El múscul cardíac l'he desinfectat a consciència amb aquests productes miraculosos que anuncien per la televisió.
També he retirat una teranyina que s'hi havia instal·lat entre l'aorta i la cava superior. No creguis que no m'ha costat de fer, pensa que hi estava molt  incrustada.
Després de la feinada el resultat ha estat increïblement meravellós. Quina feina més ben feta!
Crec que ja està a punt per tornar a estimar.