Per ser feliços

 

Ja fa uns quants anys, una persona molt important per a mi em va dir una frase que sempre he tingut molt present: “Passi el que passi, no t’oblidis mai de ser feliç”. En aquell instant la veritat és que no vaig entendre ben bé el que em volia dir i no vaig poder tenir l’oportunitat de preguntar-li, doncs la seva vida es va apagar en aquell mateix instant. Un gran buit és va apoderar en aquell moment dintre meu.

Ara al cap dels anys m’he adonat, i més ara amb la situació que estem vivim, de quanta raó tenia, i he entès i he posat a la pràctica el seu missatge.

Vivim en una societat on tot passa molt de pressa, on no tenim temps ni de fer una llista de somnis perduts, dels que estan en construcció i d’aquells anhels que sentim que mai farem realitat; l’estrès forma part de la nostra vida. Vivim massa estressats, anant d’un lloc a l’altre, esclaus del rellotge, sempre amb un coet pel desig, a vegades innecessari, de voler arribar a tot, i ens oblidem del més important, de ser feliços. Sense objectius, ni il·lusions, ni saber on vas, estàs deixant que el temps porti les regnes de la teva vida.

Per ser feliços no n'hi ha prou amb esperar passivament, cal actuar, la felicitat depèn de nosaltres. La felicitat no és el destí del viatge, sinó l’aptitud amb què viatgem per la vida. Podem ser feliços allà on sigui.

L’enveja ens fa que no gaudim plenament del que fem en cada moment; lamentar-nos constantment d’allò que haguéssim pogut fer i no hem fet no ens porta enlloc. No podem viure ancorats en el passat, hem de viure el present mirant sempre cap al futur.

Així que deixem de costat la culpa, el victimisme, la por, la ira, l’enveja, l’ansietat o la tristesa que, al cap i a la fi, l’únic que fan és robar-nos el benestar. Siguem capaços de controlar les nostres reaccions davant de situacions que ens alteren innecessàriament, i llavors veurem com la nostra felicitat creixerà exponencialment. Així que a partir d’aquest mateix instant, què et sembla si et mostres tal com ets, segueixes la teva intuïció, et proposes objectius, et cuides una mica més, plantes cara a les pors, t’obres a noves idees, trobes temps per divertir-te, apreciar i estimar allò que tu tens; sigues honest amb tu mateix i dedica’t a fer realitat els teus desitjos i, sobretot, no t’oblidis mai de somriure. Qui s’oblida de somriure, s’oblida de ser feliç, encara que només sigui l’estoneta que dura aquesta rialla.

I com deia el meu... ”passi el que passi, no t’oblidis mai de ser feliç”.