Qui no coneix moments així, que s’allarguen infinitament

Quanta soledat amaga el món de les dones.

Després de dinar el que faig és que em quedo aquí, a la taula, en aquesta taula rodona que té un braser tocant a terra, i així passo l’estona, o a vegades la tarda, perquè als matins faig moltes coses. Si, no sé pas que tenen als matins que ho deixen fer-ho tot., deu ser la llum, suposo.
Els matins sempre tinc ganes de fer coses, anar al mercat, al forn, a la granja a prendre un cafè amb llet amb les amigues, a la botiga de la Laura a xerrar una mica mentre busco uns botons per un jersei que m'estic fent des de l’hivern passat. Que més, que més...
Però aquesta hora de la tarda m'agafa així  com una cosa que no puc ni explicar, ni mourem de la cadira, i és en aquest moment quan em quedo ben a la vora de la taula i poso les cames sota les tovalles de la taula, amb molt de compte de no acostar-les molt per no cremar les mitges. A vegades també fico les mans perquè se’m refredem els dits, i amb les quatre brases vaig fent, i de tant en tant les remoc amb aquesta pala que a vegades no sé on la deixo, i així les brases no s'apaguen i jo no em refredo, i no puc fer altra cosa que vagi passant la tarda.

  El que té la tarda per deixar-me d'aquesta manera no ho sé i prou que m'ho pregunto, i ve el meu marit i em diu: Ja hi tornes a estar aquí quieta només mirant la televisió?, però la televisió no la miro, pel que fan!...
I sempre m'ho pregunta, però el meu home no ho diu fent-me la pregunta, no, no, sinó que m'ho diu i prou, i jo dic que sí, sempre li dic que si, encara que no ho hagi preguntat.
I tot això és tot el que faig des que els nostres fills són fora. Que no sé per què tic els nostres fills si tenim tres noies i un noi. Quan i eren, fa molt temps, a la tarda ja tenia coses per fer, ja ho crec que en tenia!
Rentar els plats del migdia, i arreglar i preparar la roba i cosir més una peça, i mentre cosia i escoltava la ràdio començava a pensar què faria de sopar, i qui soparia i qui no. ... Però des de llavors el Ramon i jo mengem totes les nits una sopa, i una truita d'un ou, i de vegades amb una llesca de pa però no cada nit, i després escoltem una mica de música, notícies no, quasi mai, tot són desgràcies, i anem a dormir, i jo ni frego els plats d’haver pres la sopa i la truita d'un ou , a vegades.

I els plats de la nit queden a l’egüera, perquè si els faig gastem més sabó que una altra cosa i l'endemà tinc poca feina a fer, ja ho he dit, anar al mercat. Abans passava l'escombra i el pal de fregar, però ara les habitacions de les filles i el noi són buides, i no vull entrar, no hi ha olor a elles i en canvi hi ha massa soledat, però sobretot massa ordre, i no cal ni que hi entri, perquè, si total estan igual com les vaig deixar, molt ben endreçades, no com abans que semblaven un niu de garses de tan brutes desendreçades com estaven. Clar, no em deixaven tocar res...

 Mira, sé que les habitacions  estan a dins de casa i ja en tinc prou, la porta sempre tancada, això sí.
Em desperto quan surt el sol, em poso les sabatilles d’estar per casa, moc una mica la cortina i miro la terrassa on i tinc molts testos amb flors que les cuido molt. I ja em quedo aixecada per poder regar, encara que ara fa molt fred, però m’abrigo i ho faig de seguida. Rego ara perquè des de l'estiu passat venen els ocells que es posen al recer de la teulada, i algun d'ells va fer un niu, i no els vull espartar i que fugin per sempre, i vaig pensar que millor ara, quan surt el sol.

Ai, si!, anant cap al mercat em paro una estona a casa de la Maria, perquè la cuido, ella no vol, i diu que no cal, que no m'hi amoïni, però ho faig perquè ser que li fan mal les cames i les mans i li costa vestir-se, i ella em repeteix que no cal que la vesteixi, que per estar-se a casa i no sortir  tant se val, que no cal vestir-se, però jo li dic que sí, que és millor anar vestida amb un vestit, no amb el pijama, que ja som grans i mai no se sap què pot passar-te.
I si ha de vindre el metge, Maria, ja em diràs tu quina vergonya que et trobin al migdia amb la roba d’anar a  dormir.

 Quan torno a casa després d’haver fet totes les coses, faig el meu dinar en un moment, i en faig una mica més pel meu marit, que a vegades se’l menja i altres no, depèn…
És que en Ramon per la feina que fa a vegades dina a fora, i quan ho fa a casa després s'estira tan bon punt acaba, i jo encara em quedo una mica més, i m'estiro al sofà i miro la sèrie que fan a TV 3, i quan acaba, ja tinc el pensament en allò de la taula, i si voleu que us digui, no sé què fan les dones tot el san dia... mira que té hores, un sol dia i que n’és d'avorrit un dia qualsevol.