Estimada Shira.
Estimada Shira.
Et voldria repetir fins a l’infinit que per mi has estat la millor companya
d'ànima que es pot tenir. Que m'has fet companyia des del primer fins a l'últim
sospir de la teva vida. Que mai podré comptar les vegades que m'has
ensenyat alguna cosa, m'has escoltat, m'has ajudat o has jugat pacientment amb
mi.
Ara tot allò que hem après juntes cada dia, de cada dia, sembla tornar-se
inútil quan haig d'encarar-me a l'ànima d'un ésser estimat que no és desperta.
Només em queda per dir-te que des del teu fins aviat, les meves nits estan
més plenes de records nostres que d’espurnes a la mar a la llum de la
lluna.
Un dia vaig llegir no sé on que la mort és això: L'últim alè teu ha
quedat suspès a dintre meu, i no deixo que s'acabi.
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
Lletra a Dolors.
Miquel Martí i Pol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada