En "Boni"

 

     Estimats lectors de “Bon vent i barca nova”, avui, com cada dilluns estem fent l’entrevista setmanal per a tots vostès.  Ens trobem a Can Tot va bé, de la família del mateix mal nom. vostès ja el coneixen, és en Bonifaci, “Boni” per la gent del poble, amics i saludats. Li preguntem al seu   germà:

—Digui, digui, que fa en "Boni"

—En "Boni", és una bellíssima persona, és alt i gros, però salta com una llebre de bosc. Bé, una mica mala persona si vostès volen...

—No li pregunto com és sinó que fa, tinc entès que va anar a parar a la presó per discutir-se lleugerament amb un home de l'equip contrari en el partit de petanca. 

—Si, es va emprenyar una mica, i encara va ser pitjor a la presó perquè estava tan ofuscat que es va penjar. Se sentia un perdedor, vostè ja m'entén, oi? 

—I va morir?

—No, el carceller, el va salvar i el va dur a la infermeria, tenia el coll   trencat i la llengua fora . Però sota una estricta vigilància nit i dia, per evitar una altra ximpleria, el van anestesiar, i al cap de 4 hores ja li van donar l’alta. Només li van prescriure repòs absolut.

—Doncs, res millor que la cel·la, oi? 

—Oi i tant que sí!! Ara ja es troba bé, això si amb la mirada perduda en els seus pensaments d’home bo i lliure.  Sense forces ni moral, clar!

—Pobre "Boni", i el puc veure?

—Ui, ara no, s'està barallant amb la peixatera.

—Per què?

—Perquè diu que si les espines no se les pot menjar, exigeix un descompte.

—Ai, Senyor!  Estimats lectors de “Bon vent i barca nova”, avui, com cada dilluns hem fet l’entrevista setmanal per a tots vostès. 

Bona tarda!