Què et passa estimat?

 

 

 

Una dona es desperta a les tres de la matinada i s'adona que el seu marit no hi és al llit amb ella.

S’aixeca i va fins a la cuina, el troba assegut en un racó, en silenci, a les fosques, prenent una tassa de til·la.

Encén el llum i veu com el marit li cau una llàgrima mentre continua bevent en silenci.

— Què et passa estimat? Què hi fas aquí a aquestes hores?

Ell, girant-se per mirar-la, li diu:

— Te'n recordes de fa vint-i-cinc anys, quan tu en tenies quinze  i jo divuit?

— Oi tant que me'n recordo.

— I te'n recordes quan el teu pare ens va trobar acariciant-nos en el seient del darrere del meu cotxe?

— Sempre me'n recordo —respon ella tendrament apropant-se a ell.

— I recordes que el teu pare em va posar l'escopeta al cap i em va dir que ens havíem de casar de seguida o em denunciava, i em passaria vint-i-cinc anys a la presó?

— És clar amor meu, també me'n recordo d'això, hi ha coses que no s'obliden mai. Al papa quasi li agafa un cobriment en veure’ns d’aquella manera!… Però a què venen tantes llàgrimes?

 — Doncs venen perquè precisament el dia d'avui estaria sortint de la presó.